És la terra que em camina

Cinc intèrprets reflexionen a escena entorn a la diversitat funcional: dolor, discapacitat, aïllament, assistència sexual, limitació, trobada, suport, joc, creixement… Un viatge a través del cos i la paraula que, juntament amb els textos de l’Eva Vilarrassa i la Laia Noguera, ens convida a qüestionarnos la mirada externa i la pròpia mirada entorn a la diversitat i a la realitat personal de cadascuna de nosaltres.

Ens cal des-normativitzar els cossos, i això vol dir deixar de pensar que existeixen cossos normals, i per contrari, cossos que no ho són